La verdura

Cada dissabte anem al Mercat de Santa Caterina a comprar la verdura. A la nostra parada has de demanar tanda perquè la mestressa no vol posar una màquina de torns, s'estima més el procediment tradicional perquè el considera més civilitzat. Les verdures són de l'hort que tenen al Prat, de manera que la majoria de fruites i hortalisses són de temporada (menys els plàtans que vénen de Canàries). La mongeta és molt tendra, la col pudorosa quan la coem, i les pastanagues són excepcionals. Boníssimes, crues ratllades amb un raig d'oli i sal, ogh! Ara que és l'època, cal aprofitar per comprar carxofes, fetes al forn, salpebrades surten delicioses.

El Hawa Mahal (el Palau dels Vents)

Avui, dia x de l'any 1799 del vostre calendari, jo, el maharajà Sawai Patrap Singh, per fi veig acabada la més excelsa de les meves obres, el Hawa Mahal, que convertirà Jaipur, capital del Rajasthan, en la ciutat misteriosa i des d'avui anomenada ciutat rosa. Darrere les parets d'estruc roig del majestuós palau, que els de llengua estrangera anomenareu Palau dels Vents, s'hi amagaran les més belles concubines i senyores de l'harem que ocultes rere les façanes foradades podran controlar tot el que passi a les entranyes de la ciutat sense ser vistes. Cap de vosaltres no sabrà mai quants ulls espien per les nou mil finestres d'aquest palau que el vent balanceja. Pot ser que ara us estiguin observant.

Frau Bloch

Frau Bloch regenta el petit hotel de la plaça. La cafeteria de la planta baixa acostuma a estar plena de gent que enraona en veu alta entre nuvoloses de fum. Fräulein Bloch és seriosa, polida i perfeccionista. Malgrat que no parla gaire, remuga contínuament. Procura que els clients estiguin com a casa quan són a la seva cafeteria, per això compta amb tots els detalls. Fa temps que acompanya cada tassa de cafè amb un dolç exquisit. Però sovint el bombó, la galeta o la magdalena esdevenen motiu dels seus renecs: rondina si et prens el cafè però et deixes la galeta; s'irrita si veu que t'enduus la galeta per menjar-te-la més tard; s'enfada molt si et deixes un cul de cafè a la tassa, i remuga si et prens tot el cafè i li demanes una altra d'aquelles galetes delicioses.

Cadaqués

Camí del Poal al Pianc, Cadaqués.

Casa dels Valeri, apartaments dels Momplet i dels Frechi, finestra del Manel dels prismàtics, la galeria d'art que ara és un bar amb terrassa i al fons, la casa dels Sala.

Leningrad per als nostàlgics

El museu de l'Hermitage, Sant Petersburg

Catedral de Sant Basili

La Plaça Roja de Moscou és de conte. El Kremlin a mà dreta, davant seu el mausoleu d'en Lenin encarat cap a les galeries Gum, i al final, coronant la plaça, la Catedral de Sant Basili. Un atrevit flirteig de filigranes de colors i formes sobre una catifa de llambordes roges.

Dones de Ramallah

Qubbat as Sajra (la Cúpula de la Roca), Jerusalem

Setembre de 2007. 17:55. Tres minuts i les mesquites començaran a cantar, i tot Ramallah es concentrarà al voltant de les taules on les famílies trenquen el dejuni i s'afarten de menjar, beguda, tabac i de tot allò de què es priven mentre és de dia durant el Ramadà. M'han advertit que l'abstinència es nota en la susceptibilitat de la gent durant aquest mes en el qual jo haig de procurar dissimular el xiclet quan vaig pel carrer si vull estalviar-me mirades de desaprovació. Han passat els tres minuts, us ho deia, ja canten i algú ha abaixat el teló de la nit a Ramallah i ha vestit els carrers amb les llumetes de colors.

M'han encarregat la feina de mestra d'un grup de dones heterogeni i que fluctua depenent del dia. El primer n’eren deu, el segon setze i demà... dependrà d’allò que expliquin a les veïnes pertinents i que aquestes s'animin a venir o no. Apareixen al matí -i sovint amb els nens al coll perquè no tenen qui se n'encarregui- amb els seus hijabs i els vestits llargs fins els peus que no deixen escapar ni un centímetre de carn a la vista. La Magduleen i la Hedaya, que imagino que són cristianes, duen el cabell deixat anar, ulleres de sol amples i roba cenyida. Per recordar tots els noms practico l’art de la mnemotècnia i m’anoto comentaris com "és coixa" o "la que és tan tímida". La majoria d’elles tenen problemes per escriure i llegir amb fluïdesa, i més si és en anglès (un alfabet diferent i en direcció contrària). El que millor fan és xerrar. Enraonen pels descosits i d'aquella manera gutural seva que sembla que s'escridassin, però només ho sembla. No s'acaben de posar d'acord en com haurien de ser les nostres classes. Volen: des de practicar conversa explicant-me com he de cuinar l'hummus, a aprendre a escriure bé per ajudar els fills amb els deures o saber redactar cartes i contestar el telèfon per si un dia treballen de secretàries. Quan han passat les tres hores de classe, vénen apinyades i em donen les gràcies desenes de vegades. M'agraden, van ser molt distants al principi però cada dia són més carinyoses.

18h. L’imam de la mesquita ha callat, deu ser que té gana perquè ell tampoc no ha menjat en tot el dia.